3.ca. 37 Literatura de postguerra: *L’exili.

Els militars republicans no van poder entrar a França fins al 5 de febrer i van ser enviats als camps de concentració. AUGUSTE CHAUVIN (ARCHIVES DÉPARTEMENTALES DES PYRÉNÉES-ORIENTALES)

Aquest post el treballarem en grups de 3 persones i entregarem un sol treball signat per tots. com sempre, recoman que hi hagi opinions particulars sobre algun punt en què no coincidiu. Podeu triar entre treballar aquest tema o el tema lingüístic del post següent, 3.ca.39. DATA DE LLIURAMENT: DIA 18 de juny de 2016.

1. Feu un esquema de la presentació.

2. Recercau en l’experiència d’algun autor/a que hagi viscut d’aprop l’exili. Contau la seva experiència vital i professional al país d’acollida. A continuació us deix algunes mostres d’aquestes experiències. Però no són suficients, INVESTIGA molt més sobre el teu autor:

Dossier sobre Les veus de l’exili
Podeu conèixer 5 testimonis de l’exili
Un vídeo i altres informacions
Passi de fotos sobre l’exili de C. Riba
El joc de miralls de Mercè Rodoreda

3. Llegiu els següents poemes, reflex de l’exili interior (S. Espriu) o exterior (Pere Quart):

  • Llegeix “Assaig de càntic en el temple” de Salvador Espriu” i “Assaig de plagi a la taverna” de Pere Quart i compara la idea que tenen del seu país arran de la guerra civil.
  • Escolta ara “Corrandes d’exili” de Pere Quart en la versió que en fan Ovidi Montllor i Lluís Llach i parafraseja com evoca el moment de la partida i per què fa servir la “corranda” com a forma d’expressió?

CORRANDES D’EXILI
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re …
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.
L’estimada m’acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya.)
Perquè ens perdoni la guerra,
que l’ensagna, que l’esguerra,
abans de passar la ratlla,
m’ajec i beso la terra
i l’acarono amb l’espatlla.
A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida:
l’altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d’anyorança
ans d’enyorança viuré.
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
“Com el Vallès no hi ha res”.
Que els pins cenyeixin la cala,
l’ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que batega com una ala.
Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.
(Saló de tardó)

Advertisements

About masocias

Profe i amant de la bellesa en totes les seves formes.
This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s